Arquinset 2013

Arquinfad organitza la sèptima edició d'Arquinset - Setmana d'Arquitectura, que s'esdevindrà a Barcelona dels dies 3 al 9  d'octubre de 2013 (ambdos inclosos).

PAISATGES CONTEMPORANIS, LLAST I/O OPORTUNITAT

Cada societat reflecteix en el paisatge les seves capacitats, els seus somnis i les seves limitacions. Capacitats, somnis i limitacions que avui no depenen ja només de la seva organització i el seu potencial endogen, sinó també del lloc que ocupa davant els fluxos mundials de capital, mercaderies, informació i persones. Ara bé, aquest paisatge és deixat en llegat a les generacions esdevenidores en forma de realitats construïdes i d'espais transformats, els quals constitueixen, a un temps, patrimoni i càrrega, potencial i límit. Així, si bé és cert que cada societat veu reflectit al territori el seu present, no ho és menys que ha de viure també amb l'herència dels qui l'han precedit. La sentència bíblica segons la qual els fills pagaran per les virtuts i els pecats dels pares resulta particularment certa en matèria de paisatge.

¹Oriol Nel.lo
Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos; Ruinas Modernas, Ed. Ámbit

“Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat” és una reflexió sobre el llegat de la construcció especulativa i abandonada a Espanya. La recent implantació massiva d'enclavaments d'oci, complexos turístics i residencials de tot tipus ha transformat vastes regions de la costa i ha arribat fins i tot a les províncies interiors. L'ocàs prematur de molts d'aquests assentaments a causa de l'esclat de la bombolla se’ns presenta amb imatges inquietants perquè reflecteixen la incongruència entre la vida curta de l'especulació immobiliària – avortada per causes tècniques – i les seves perdurables seqüeles físiques. El fenomen del maó espanyol i el seu funest desenllaç ha engendrat la proliferació d'un nou tipus de paisatge a mitjà construir, que es podria denominar paisatge de lucre.

Hi ha moltes classes de ruïnes i els seus significats són múltiples. Un edifici en decadència amb vegetació en auge no sol deixar a l'espectador impassible. El seu estat incomplet és summament suggeridor i es reconstrueix en l'imaginari com objecte que marca el pas del temps, com a element tràgic, monument melancòlic o com a simbiosi romàntica entre la naturalesa i l'home. Les edificacions a mig construir que formen part d'aquesta reflexió són ruïnes diferents. Es tracta de construccions especulatives que mai es varen acabar i per tant mai van complir la seva funció d'acollir a ningú. Significa que la manca de la seva història –mai van albergar habitants i res va transcórrer entre els seus murs – les converteix en residus obsolets sense possibilitats de transformació, o acabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor?

La indignació, la preocupació, la fascinació, i altres reaccions que poden sorgir davant la dimensió real de la persecució implacable del benefici privat sense consideració pels béns comuns, del menyscapte dels valors ambientals, patrimonials, estètics, econòmics del paisatge, de la falta de voluntat dels poders públics per atallar els usos espuris del territori, serien estèrils si no va anessin acompanyades d'un propòsit: el d'organitzar-se per intervenir. Les realitats físiques creades pel boom immobiliari estan aquí per quedar-se. Constituiran una herència amb la qual nosaltres i les generacions esdevenidores haurem de bregar inevitablement durant llargues dècades. Tota pretensió de negar aquesta realitat, de desconèixer-la o d'eradicar-la no pot ser una altra cosa que escapisme o quimera. Haurem de doncs dotar-nos dels instruments disciplinars i administratius adequats per intervenir sobre aquestes realitats, reconduir-les en la mida del possible cap a formes més sostenibles, eficients i equitatives d'usar el territori. Aquesta voluntat de gestió ha d'acompanyar-se amb la resolució de promoure transformacions polítiques, socials i econòmiques que evitin la depredació del territori.

Davant aquesta situació, la setmana d’ Arquinset es dedicarà a analitzar i a proposar iniciatives, reflexions i solucions vinculades als paisatges ruïnosos de la post bombolla. La voluntat d’Arquinset, al llarg dels propers tres anys, és la d'implantar una major consciència de la temàtica i, des de la transversalitat multidisciplinària, crear un base de dades de coneixement, anàlisi i propostes que puguin ajudar a evitar que el territori continuï degradant-se i promoure la seva ordenació a partir de principis de protecció dels valors del paisatge, sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llançar aquesta iniciativa des d'una base àmplia i diversa on caben veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional vol ser igual d'ampli i inclou sociòlegs, artistes, urbanistes, economistes, geògrafs, periodistes, arquitectes, advocats i antropòlegs. La formula de presentació serà mixta, al llarg de la setmana se celebraran conferències i taules rodones, un esdeveniment en un espai abandonat, una recopilació de projectes universitaris sobre l'arquitectura sense vida, una exposició i un cicle de cinema.

En el primer any s'analitzaran els aspectes sistèmics de l’esclat de la bombolla immobiliària (“el creixement, únic suport per a la nostra prosperitat?”) des d'un punt de vista global. Des de l'escala territorial s'abordarà la pregunta “com gestionar l'herència recent del maó” i es presentés una reflexió sobre l'aversió al canvi (“seguim apostant per projectes com a Euro Vegas i Barcelona World”). A escala local s'exposaran idees i propostes especifiques (“que necessitem?”) que abastaran temàtiques tan diferents com l'explotació sostenible del paisatge (“productivitat i rendiment”), la de-construcció com a opció de millora(“reciclatge de polígons en desús”), la transformació com a actualització(“nous usos per a edificis desocupats”)i educació (“com fer convergir els egoismes individuals cap al ben comú”).Aquestes propostes es complementaran amb una sèrie de reflexions sobre la vida quotidiana en una ciutat fantasma(“viure a la frontera”) o la vida entre ruïnes(“conservar per aprendre…la millor forma de preservar la memòria dels nostres errors”).

Confiem que la setmana temàtica paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat sigui enriquidor, apassionant, controvertit i interessant i que fomenti el pensament crític per ajudar-nos a transitar des d'una topografia del lucre cap a una geografia voluntària que beneficiï el conjunt de la societat.